Creure, somiar, lluitar : Barcelona en femení i l'aventura espiritual d'Isabel de Josa (1490-1564) [Fitxer informàtic]
/ M. Ángeles Sáez García : [dirigida per: Ricardo García Cárcel]
Sáez García, M. ÁngelesBellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: García Cárcel, Ricardo. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (511 p.)
ISBN 9788449085161
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar el nivell d'autoritat, poder i influència assolit per algunes dones durant el segle XVI, així com visualitzar les estratègies emprades per a la seva consecució dins el marc territorial d'Espanya, Catalunya i Itàlia. A tal efecte, es presenta el contingut en dos blocs diferenciats encara que connectats entre sí. El primer, aborda l'activitat espiritual femenina a Barcelona calibrant tot el ventall de matisos que flexibilitzaren la constricció femenina. Des d'algunes congregacions que evolucionaren de beateris a convents i la localització de diverses agrupacions de dones vídues, beates i acaptadores, es presenta la xarxa solidària femenina de principis del segle XVI. L'anàlisi passa a centrar-se en el Raval on el monestir de Santa Maria del Peu de la Creu permet visualitzar la dialèctica entre les diferents esferes d'autoritat, posant l'accent en la comunitat escindida de Santa Maria de Pedralbes. També es contempla un segon període d'activisme femení motivat per la irrupció d'Ignasi de Loiola dins l'escenari barceloní. A tal efecte s'estableixen els trets identitaris, d'autoritat i de solidaritat que defineixen a nivell biogràfic i espiritual algunes de les integrants del grup de benefactores del sant, aprofundint en la figura d'Elisabet Roser amb l'objectiu d'oferir una nova perspectiva al problema històric de la formació d'una branca femenina jesuïta. El segon bloc del treball, es centra en l'experiència vital i religiosa d'Isabel de Josa, on els aspectes biogràfics s'alternen amb els contextuals per tal d'esbrinar els fonaments d'un singular "empoderament" femení legitimat per les autoritats eclesiàstiques que la facultaren per la prèdica pública i diverses fundacions a Catalunya i Itàlia. L'activitat desenvolupada a favor de diversos col·lectius facilita el poder considerar l'educació segons el model de dona cristiana i plantejar la qüestió de la mediació femenina respecte a la conversió i la reinserció social de les dones marginades. A més, Isabel i la seva continuadora, Maddalena Borromeo, proporcionen els elements per efectuar una estimació de l'activisme femení dins la reforma catòlica. Finalment, a manera d'epíleg, s'analitza la recepció de la figura d'Isabel de Josa dins la historiografia a través de diversos exemples i contextos, així com els llocs on s'ha mantingut viva la seva memòria fins als nostres dies.
